Arxiu etiqueta Superació
Això només ho arreglem entre tots…
Per Ofe - Amigüitos, Confessions, Sumbytaris - 1 març 2010
Hola!
Segurament que estàs tan fart com jo de sentir parlar de la crisi i de rebre males notícies. Respirem pessimisme. Esmorzem, mengem, berenem i sopem pessimisme. Fins i tot somiem pessimisme.
Ens toca lluitar contra això.
Entra en la web: estosololoarreglamosentretodos.org i descobriràs un món d’històries de gent que ja està introduint l’optimisme en la seva dieta en grans quantitats. Són històries d’esforç, d’il·lusió, de ganes, de coratge. T’animaran molt. I et demanem que no les deixis allà, que les difonguis, que les facis arribar a tanta gent com puguis, coneguts o desconeguts, a tots els racons.
El primer pas per recuperar la nostra força és recuperar la confiança. La de tots. Perquè només entre tots arreglarem això.
Va, no hi ha temps que perdre.
Quina Ressaca
Per Ofe - Amigüitos, Confessions, Sumbytaris - 5 febrer 2010
Disculpeu que fa dies que no sabies gens de mi però l’ocasió ho mereixia.
He estat una setmana de celebracions, de gresca i quan he estat capaç de sortir del coma etílic, he esmorzat consistentment, m’he donat una bona dutxa i m’he posat davant del meu portàtil, per agrair totes les mostra d’afecte, ànim, comprensió que he rebut i no únicament aquesta setmana que, afortunadament ha acabat tot molt bé, si no durant els divuit mesos anteriors, doncs això, GRÀCIES A TOTHOM.
He vist que al Sumbycomio a tornat el “diàleg” habitual, de Japico, Lujuria, La Pitorra, etc… M’ha sorprès l’aparició de una persona amb seny, amb criteri i que pot enriquir el foro, em refereixo a Elena Francis, això també està bé.
He estat una setmana de celebracions, de gresca i quan he estat capaç de sortir de coma etílic, he esmorzat consistentment, m’he donat una bona dutxa i m’he posat davant del meu portàtil, per agrair totes les mostra d’afecte, ànim, comprensió que he rebut i no únicament aquesta setmana que, afortunadament ha acabat tot molt bé, si no durant els divuit mesos anteriors, doncs això GRÀCIES A TOT Y TOTS.
Avui és el primer dia de la resta…
Per Ofe - Confessions, Sumbytaris - 26 gener 2010
Avui, vint-i-sis de gener, més o menys les onze del matí he rebut una trucada del meu advocat que em comunicava que el Jutjat de lo Social núm. 1 d’Alacant estima l’incident de readmissió irregular que vam interposar contra la empresa, declarant l’extinció del contracte laboral que em mantenia units a l’esmentada empresa.
Com sabeu he passat el divuit mesos pitjors de la meva vida i que ja han pogut arribar al seu final. Tot va començar a l’estiu del 2008 quan vaig ser intervingut i em van extirpar un seminoma, després de quatre mesos de baixa mèdica on em van sotmetre a tractament adequat a la meva malaltia i em van realitzar les proves diagnostica pertinents, em van donar l’alta a primers del mes de desembre, d’aquell mateix any, havent de passar revisions trimestrals que encara avui he d’atendre.
A mitjan febrer de l’any 2009 i després de setze anys en l’empresa, el meu cap em comunica que no compta amb mi i que m’acomiada, reconeixent la improcedència del mateix. Davant de la falta de compliment de pagament tant de la corresponent indemnització com de la liquidació, em veig en l’obligació d’interposar demanda per impagament. En l’acte de conciliació del mes d’abril, en el judici del mes de setembre l’empresa reconeix la improcedència de l’acomiadament, però continua sense pagar, com els permet la llei malgrat haver estat condemnats per Acomiadament Improcedent, opten per la readmissió. L’acte de readmissió és un procediment reglat i que l’empresa incompleix de nou, interposant un incident de readmissió irregular.
En la norma que atorga el dret a l’empresa per acomiadar-ne sense motivació alguna, en la mateixa norma, determina l’obligació que ha de complir l’empresa.
Avui és el primer dia de la resta de la meva vida.
Esperit de Superació
Per Ofe - Confessions, Sumbytaris - 9 gener 2010
Estant llegint, avui, un bon llibre em va aparèixer una història impressionant que m’ha commogut, el “Team Hoyt”. És la història d’un pare sexagenari i del seu fill amb paràlisi celebral. Tots els estudis concloïen que pel seu nivell de paràlisi, vegetaria tota la seva vida. El seu pare no es va rendir i a través d’un sistema informàtic adequat va aconseguir estimular i reconèixer cada resposta a cada estimulo, el seu fill entenia, comprenia i era capaç de respondre de forma diferent a cada estimulo, mostrant tristesa, felicitat, etc… amb això va aconseguir descobrir que l’entusiasmava l’esport. Participen el triathlon, 4 km nedant, 180 km amb bicicleta i 40 km corrent.
La imatge que més m’ha emocionat és l’alegria que demostra el fill aixecant els braços quan creua la meta. L’esforç del pare és impressionant.
Si us plau no us el perdeu.
Lamento haver-me posat tan transcendental, però val molt la pena, de veritat.
Pocho Intervingut
Per Ofe - Confessions, Sumbytaris - 24 maig 2009
Pocho va ser intervingut en l’Hospital Veterinari de Sant Vicent de Raspeig d’una petita anomalia…, no, no, d’aquesta encara no, al genoll, del menisc, el passat divendres 22 a la vesprà. Creiem que li van dormir, no només les cames, si no també la boca…per seguretat, mal pensants. No ho sabia ningú, ens va dir a tothom que seria el 22 de juny, és dolent fins i tot per a això, caldrà pensar a trencar-li l’altre i assegurar-nos del dia de la intervenció, com m’ha proposat un bon amic seu, o no tan bo!!!
Està a casa i està molt bé. Els familiars i amics igual de malamen. Deixa-li el teus comentaris!!!
Utilitza el Cercador
Recerca Personalitzada
Els Sumbytaris més Recents